Mentre ho descobrim, ens aproximem a aquest episodi de la mitologia grega:
Observeu que segons el mite original Pandora obri una gerra i no una caixa com ens ha arribat a través de la llegenda popular de "la caixa de Pandora".
 |
| Prometeu |
Fill de Jàpet (Prometeu),
tu que tens esment de totes les coses, estaràs content d’haver-me robat
el foc i d’haver frustrat el meu desig, però això significarà una gran calamitat
per a tu i per a tots els homes que han de venir. A canvi del foc jo
els donaré un mal en qui tots es complauran i en qui lliuraran tot el
seu amor i serà la seva pròpia desgràcia.
Així va dir i el pare d'homes i déus va esclafir de riure. Va ordenar a l’ínclit Hefest que ben de pressa pastés terra amb aigua i que li infongués veu i vida humana, i que creés una donzella de bellesa gran i encisadora, semblant en tots els aspectes a les deesses immortals. Va ordenar també a Atena que li ensenyés la seva tasca, els treballs dels teixits de tela delicada. A Afrodita daurada va encomanar-li que vessés sobre el seu cap la gràcia, el desig vehement i el desassossec que corseca els membres. A Hermes, missatger Argifont, va ordenar-li que la dotés amb una ment insolent i amb un caràcter capriciós.
Aquestes foren les seves ordres i tots ells obeïren Zeus, senyor fill de Cronos. De seguida l'il·lustre Rancallós (Hefest) va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica donzella, per complaure els desigs del Crònida (Zeus). La deessa d’ulls blaus, Atena, li cenyí la cintura i va engalanar-la. Les divines Gràcies i la venerable Persuasió guarniren el seu coll amb collarets d’or i les Hores
de cabellera bonica li posaren una corona de flors primaverals. Pal·las
Atena va arranjar tots els guariments en el seu cos. El missatger
Argifont va dotar el seu pit amb paraules fal·laces i astutes i amb un
caràcter maliciós, d’acord amb la voluntat de Zeus que retruny amb
força. Tot seguit l’herald dels déus va atorgar-li el do de la paraula
i, present que era de tots els déus que viuen en palaus de l'Olimp, li posà el nom de Pandora, flagell per a tots els homes feinejadors.
Després de completar el seu engany terrible i fatal, el pare va encomanar a l’il·lustre Argifont, missatger diligent, que portés el present dels déus a Epimeteu. Aquest no va fer cas del consell que li havia donat Prometeu de no acceptar mai cap present de Zeus Olímpic, sinó de rebutjar-lo, no fos cas que es tractés d’alguna desgràcia per als mortals. Després d’acceptar-lo, quan el mal ja era a les seves mans, aleshores se n’adonà.
Abans, la raça d’homes vivia sobre la terra a recer de penes, de dures fatigues i de malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona, però, traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos als homes. Només es quedà l’esperança allà a dins, en les seves estances indestructibles, sota els llavis de la gerra, sense volar boca enllà: abans, li havia posat la tapadora de la gerra per voluntat de Zeus que aplega els núvols. I penes a desdir erren entre els homes: la terra vessa de mals i la mar també n’és plena (Hesíode, Els treballs i els dies, 54-101. Traducció de Joan Castellanos, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1999).
Així va dir i el pare d'homes i déus va esclafir de riure. Va ordenar a l’ínclit Hefest que ben de pressa pastés terra amb aigua i que li infongués veu i vida humana, i que creés una donzella de bellesa gran i encisadora, semblant en tots els aspectes a les deesses immortals. Va ordenar també a Atena que li ensenyés la seva tasca, els treballs dels teixits de tela delicada. A Afrodita daurada va encomanar-li que vessés sobre el seu cap la gràcia, el desig vehement i el desassossec que corseca els membres. A Hermes, missatger Argifont, va ordenar-li que la dotés amb una ment insolent i amb un caràcter capriciós.
| Zeus |
Després de completar el seu engany terrible i fatal, el pare va encomanar a l’il·lustre Argifont, missatger diligent, que portés el present dels déus a Epimeteu. Aquest no va fer cas del consell que li havia donat Prometeu de no acceptar mai cap present de Zeus Olímpic, sinó de rebutjar-lo, no fos cas que es tractés d’alguna desgràcia per als mortals. Després d’acceptar-lo, quan el mal ja era a les seves mans, aleshores se n’adonà.
Abans, la raça d’homes vivia sobre la terra a recer de penes, de dures fatigues i de malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona, però, traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos als homes. Només es quedà l’esperança allà a dins, en les seves estances indestructibles, sota els llavis de la gerra, sense volar boca enllà: abans, li havia posat la tapadora de la gerra per voluntat de Zeus que aplega els núvols. I penes a desdir erren entre els homes: la terra vessa de mals i la mar també n’és plena (Hesíode, Els treballs i els dies, 54-101. Traducció de Joan Castellanos, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1999).
| La caixa de Pandora |
Afrodita en la mitologia grega, la deessa de la luxúria, la bellesa, la sexualitat i la reproducció. Encara que sovint s'al·ludix a ella en la cultura moderna com «la deessa de l'amor», és important assenyalar que normalment no era l'amor en el sentit cristià o romàntic, sinó específicament Eros (atracció física o sexual) . La seua equivalent romana és la deessa Venus. (Paula Lemos 3ºA)
ResponEliminaZeus, en la mitologia grega, déu del cel i sobirà dels déus olímpics. Zeus correspon al déu romà Júpiter. Segons Homero, es considerava Zeus pare dels déus i dels mortals. No va ser el creador dels déus i dels hòmens; era son pare, en el sentit de protector i sobirà tant de la família olímpica com de la raça humana. Senyor del cel, déu de la pluja i acumulador de núvols blandía el terrible raig. La seua arma principal era l'ègida, la seua au, l'àguila, el seu arbre, el roure.
ResponEliminaEn la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.Va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato.
ResponEliminaHades,germà de Zeus,es també l'encarregat de l'hades, l'inframón dels grecs.Armat amb un casc que li otorga invisivilitat es un dels tres deus suprems de l'Olimpe
ResponEliminaEn la mitologia grega Hermes és el déu olímpic de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors i les vacadas, dels oradors i l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i el comerç en general, de l'astúcia dels lladres i els mentiders. L'himne homèric a Hermes li invoca com el «de multiforme enginy (polytropos), d'astuts pensaments, lladre, lladre de bestiar de bous, cap dels somnis, espia nocturn, guardià de les portes, que molt aviat hauria de fer ostentació de glorioses gestes davant els immortals déus. »
ResponEliminaHermes,fill de Zeus i Maya. En la mitologia romana era denominat com "Mercuri" . En la mitologia grega es el deu olímpic mensatger de les fronteres i dels viatgers que les creuaren,dels pastors. Te els pensaments astuts.
ResponEliminaPrometeu , fill de Jàpet, te esment de totes les coses i te fama de ser amic i protector dels homes per furtar-li el foc a zeus per al us dels homes encara que després va ser castigat per Zeus
ResponElimina