Un somni estrany, converses entre un personatge de ficció i l'escriptor, una nit màgica, desitjos i somnis d'adolescent, situacions en què tots ens hem sentit identificats i... un final misteriós:
«Es vestí ràpidament i eixí de l'habitació. Sentí el soroll de la dutxa, però no s'esperà per a acomiadar-se d'ella. Obrí la porta i se n'anà corrent.
- On vas tan de pressa, Carles?
-
Hola, escriptor, perdona, però ara no tinc temps de parlar amb tu. Ja t'ho contaré
-
A reveure.
Carles buscà una cabina pel barri i marcà un número de telèfon.
- Sí, diga.
- Núria, sóc Carles. Vull veure't ara. Ja t'ho explicaré. T'estime.
»
Com interpretes el final? Quina opinió tens del llibre i del final de la història? Canviaries alguna cosa?
